La Casa de l'Aigua, és un equipament on es poden celebrar actes de ciutat oberts a tothom, amb un alt valor patrimonial i una ubicació privilegiada, entre la plana de Barcelona i la serra de Collserola.
La rellevància de la Casa de l'Aigua, un centre de referència mediambiental i eix de nova centralitat en matèria de promoció econòmica, radica en la seva claredat arquitectònica i en la seva tipologia constructiva. Es tracta, de fet, d'un dels primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona. El conjunt modernista, obra dels enginyers Felip Esteva i Planas i Joan Sitjes, es troba inclòs en el catàleg de patrimoni de la ciutat.
Originàriament, el complex que va quedar tancat en 1989 estava format per una estació elevadora, situada al barri de la Trinitat Vella; uns pavellons de cloració i un dipòsit, situats a la Trinitat Nova; i un túnel subterrani que connectava les dues instal·lacions i es perllongava en direcció a Collserola.
Avui en dia, aquest espai, que en el passat va ser vital en la història de Barcelona i en el proveïment d'un dels béns més preuats per a la supervivència, s'ha convertit en una zona on els veïns poden conrear els seus horts, de manera que s'ha tornat a districte l'origen rural i camperol que sempre ha tingut.
Actualment, la Casa de l'Aigua és un equipament amb un alt valor patrimonial i una ubicació privilegiada on es poden celebrar actes de ciutat oberts a tothom.