Palau Baró de Quadras

 

El Palau del Baró de Quadras és un palauet modernista

construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Esta catalogat com a Monument Històric Artístic d´interès Nacional.

 

Es troba a l'avinguda Diagonal, 373 de Barcelona. Situat concretament a mig camí entre la Pedrera i la Casa de les punxes, té una superficie de 2000m2. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull. L´institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l´Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

 

El Baró de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any

1900 construir la seva nova residència a Barcelona després d'haver acabat el seu palau a Massanes. L'edifici està ubicat en un terreny estret amb façana a l'avinguda Diagonal i al carrer de Rosselló, amb dues façanes completament

diferents. És fruit de la reforma d'una antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló, on encara són visibles alguns elements de l'estructura preexistent.

 

La residència del Baró de Quadras s'instal·là a les plantes

baixa i primera, destinant-se la resta a habitatges de lloguer.

 

Així, els elements més importants de l'edifici són la façana a la Diagonal i als espais i decoració interior de la residència de baró.

 

La façana a la Diagonal és un exemple de la característica

de Puig de reinterpretar façanes gòtiques del nord d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana amb mansardes sobre un potent ràfec…).

 

A l'interior, amb un disseny molt heterogeni però molt representatiu de la manera de fer de Puig, es repeteix l'ús d'elements escultòrics goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència de l'arquitectura

islàmica.

 

La façana posterior és més convencional, amb una decoració que recorda l'estil Sezzesion vienès.

 

Hi col·laboraren amb Puig i Cadafalch els escultors Eusebi

Arnau i Alfons Juyol i Bach, la forja de Manuel Ballarín, el mosaïc romà de Lluís Brú i les ceràmiques de Mario Maragliano.

 

Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener

de 1976.

 

En 1980 es restaurà i es va reformar per tal d'instal·lar el

Museu de la Música. Hi romandria fins al 2001, any en què es traslladà a L'Auditori.

 

Des del 16 de juny de 2003 al juliol del 2013 (10 anys), l'edifici

acollí la seu social de la Casa Àsia, que ara s'ha traslladat a un pavelló modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

 

L´ entrada i l´escala:

 

La importancia de l´entrada dels senyors es palesa tant en

la rica decoració de l´escala i els vitralls de la claraboia com en el paviment de mosaic romà. La seva situación central genera un anell circulatori al seu voltant que resol la distribució del pis principal. Les impressionants reixes de la planta baixa, tant la que dóna a la Diagonal com la del carrer del Rosselló,

són de forja del mestre Manuel Ballarín i Lancuentra.

 

Les sales:

 

Les sales amb façana a la Diagonal són les més publiques i están destinades a rebre visitants. Es van construir amb pòrtics de pedra seguint un estil d´inspiració islàmicai utilitzant revestiments de ceràmiques de colors amb motius florals i elements escultòrics goticistes.

 

Les estances que fan façana al carrer Rosselló es destinen a

la vida familiar i domèstica, i es trova més detall en la decoració dels motius florals dels estucs, plens de motius vegetals i florals, a l´estil de les Arts & Crafs ingleses, davant de la gran xemeneia, la llar de foc, símbol d´allò domèstic.

 

Cal fer esment dels magnífics treballs de fusteria, amb els

rics i complexos teginats que cobreixen els sostres i els paviments de diverses fustes amb dibuixos geomètrics.

Escribir comentario

Comentarios: 3

NOVA WEB D´ESTUDI VISITA-LA

DESCARREGAT GRATIS LA NOSTRA APP ( SIST. ANDROID )

Timelapse