La Casa Vicens és el primer gran encàrrec que rep Antoni Gaudí, el preludi de tota la seva obra arquitectònica posterior.
El 1883, Manuel Vicens i Montaner, corredor de canvi i borsa, confia al jove arquitecte el projecte de la seva residència d’estiu a l’antiga vila de Gràcia. És la seva primera obra mestra i un dels primers edificis que inauguren el modernisme a Catalunya i a Europa.
La configuració actual de la Casa Vicens i la finca és el resultat dels diversos canvis i transformacions duts a terme al llarg de la seva història, que han conformat tres espais clarament diferenciats: la construcció original de 1883-1885, obra d’Antoni Gaudí; l’ampliació realitzada el 1925 per Joan Baptista Serra de Martínez; i el jardí que l’envolta.
Tenint en compte la nova funció museística i cultural, el projecte de rehabilitació adapta els espais de l’edifici que corresponen a l’ampliació de l’any 1925 amb la finalitat de donar cabuda als diferents serveis que els nous espais culturals i el públic requereixen. Així, s’ha aconseguit no haver de modificar les dependències gaudinianes.
Per resoldre l’accessibilitat de l’immoble i ordenar-ne convenientment la circulació per l’interior, s’hi ha incorporat una escala moderna, on es trobava l’antiga, que vincula tots dos espais, i un ascensor que connecta totes les plantes de la casa i arriba fins a la coberta.
A la planta baixa, s’ubica la zona de benvinguda i de recepció als visitants; mentre que, a la planta primera i segona, els espais acullen les sales d’exposició permanent centrades en l’edifici i les exposicions temporals i activitats contemplades en el projecte museològic.
A la planta subterrània hi ha la botiga / llibreria especialitzada La Capell.
A l’extrem final del jardí s’ubica l’espai gastronòmic Cafè Hofmann.
Programa d’accessibilitat: L’edifici s’ha adequat amb un seguit de recursos per facilitar i millorar l’experiència del visitant a la Casa Vicens. Recorregut adaptat per a persones amb dificultat de mobilitat.
Jardí:
El jardí actual és fruit de la reflexió i d’un estudi detallat de l’ambient de l’entorn inicial de la Casa Vicens, tal com ho concep Gaudí, i els jardins de l’època. L’arquitecte s’inspira ja en aquesta primera obra mestra en la flora i fauna mediterrània, que fa aparèixer i protagonitzar els recursos i totes les decoracions interiors.
Així s’ha pogut recrear i plantejar un projecte de jardí amb palmeres, fènixs, palmeres excelses, plantes trepadores, magnòlies i roses, entre altres espècies vegetals de l’època en aquest espai que ha viscut successives reduccions al llarg de la seva història.
La imatge de Santa Rita, procedent del templet construït el 1927, se situa en una fornícula construïda a l’interior del jardí. D’aquesta manera, cada 22 de maig es pot continuar celebrant la missa en honor a Santa Rita i la benedicció de roses, tradició que forma part de la història de la casa i del barri de Gràcia.
Planta soterrani:
En aquest espai, on originàriament es localitzava la carbonera, sota un sostre de voltes catalanes que s’ha recuperat, s’ubica la botiga / llibreria especialitzada La Capell amb biblioteca, on el visitant pot complementar la visita, consultar i continuar gaudint del recorregut cultural per aquesta primera casa de Gaudí.
Planta noble:
Sobre el nivell d’accés, la planta baixa allotjava les dependències d’ús diürn: un menjador com a espai central i, al voltant, la tribuna coberta com a galeria, una sala-fumador i l’espai del rebedor.
En aquesta planta noble, la sala de fumadors és un espai de recolliment i oci, un veritable oasi oriental: El sostre, format per una estructura de mocàrabs de guix policromat, reprodueixen fulles de palmera amb ramells de dàtils i els revestiments de les parets estan fets amb rajoles de cartó pedra amb les policromies originals en verds, blaus i daurats. Sota les rajoles de paper maixé, formant l’arrimador de l’estança, la paret es revesteix amb rajoles que alternen el color ocre i el blau cel, sobre les quals apareixen roses grogues i vermelles pintades a l’oli.
El menjador també es troba en aquesta planta. Una estança on arquitectura i decoració, el mobiliari original de fusta dissenyat per Gaudí, la col·lecció de 32 pintures de Francesc Torrescassana, l’ornamentació amb motius vegetals a les parets i al sostre o a la xemeneia, revestida amb rajoles de cerámica, componen una veritable obra d’art total. Des del menjador s’accedeix a la tribuna, amb un sortidor de marbre que garanteix la frescor de l’espai.
Planta primera:
Les estances d’ús privat i les més íntimes de la família Vicens es troben a la primera planta: Dues habitacions, el bany i una sala d’estar. Esgrafiadures amb motius vegetals, repletes de simbologia, inunden i penetren en les diverses estances: Tot un presagi de l’univers Gaudí.A la terrassa, situada sobre la tribuna, hi ha un banc de fusta combinat amb perfil metàl·lic des d’on es pot contemplar pausadament la natura del jardí; aquest espai exterior connecta amb el dormitori principal, garanteix que la llum i la ventilació siguin les adequades.
Al dormitori, la decoració en els entrebigats ceràmics del sostre reprodueix un repertori de pàmpols realitzats amb paper maixé premsat i policromat en verd. Les parets estan recobertes per una capa d’estuc que simbolitza canyes i joncs a un costat i falgueres a l’altre: totes les plantes representades als estucats de la casa van ser trobades per Gaudí al torrent de les Cassoles, situat vora la Casa Vicens.
Sobre el fumador de la planta baixa se situa una saleta coberta amb una falsa cúpula daurada amb un espectacular trompe-l’oeil amb ocells volant i plantes trepadores, com si la sala estigués connectada a l’exterior. A la part inferior hi ha un arrimador que combina rajoles ceràmiques de color blanc, blau cel i ocre.
Planta segona:
Actualment, la segona planta conté l’exposició permanent de la Casa Vicens, els continguts de la qual permeten oferir al visitant una visió global de tot allò que ha vist o que veurà durant el recorregut, depenent de si fa la visita en sentit ascendent o descendent.
Aquesta sotacoberta de la construcció original es va reformar profundament en les diverses modificacions de l’edifici, fins al punt que s’hi van construir dos apartaments completament independents. Per recuperar l’estructura original de l’espai, s’han eliminat tots els envans interiors, paviments posteriors i falsos sostres: el resultat, un espai diàfan amb les bigues de fusta que sustenten els diferents trams de la coberta inclinada vista, i totes les finestres que s’obren a les tres façanes i que creen una cal·ligrafia morisca d’entrants i sortints que dona lloc a un interessant joc de llums i ombre.
Coberta:
Gaudí crea a la Casa Vicens la seva primera coberta transitable, un autèntic mirador, espai d’evasió i contemplació. Hi destaca un pas de ronda que permet vorejar els quatre plans inclinats coberts per teules àrabs que permetien recollir-ne l’aigua.
En aquesta coberta, una petita cúpula corona la torre situada a la cantonada oest de la façana i tres estructures iguals de maons que feien de barret a les xemeneies de la casa. Aquests cossos, com la façana, estan revestits amb rajoles ceràmiques verdes i blanques i mostren la influència de les arquitectures islàmica i oriental en l’obra de Gaudí.
La zona de la coberta corresponent a l’ampliació de l’edifici s’ha adaptat i s’ha fet transitable i accessible al públic.