Es un carrer de poc més de 129 m. de llarg i una amplada de 3,16 m., es troba dins la Ciutat Vella al barri Gòtic,és paral-ler a les Rambles entre Puertaferrisa i la plaça del Pi.
Explica la lleyenda que al segle IX quan Barcelona es trovaba baix el domini musulmán ,l'única missa cristiana que es permitia celebrar era a l'església del Pi abans de l'alba per no coincidir amb les primeres litúrgues a les mesquites ja que d'altre manera es consideraria un fet ofensiu.
Els cristians vivien al Raval i per arribar a la seva única parròquia havien de donar una llarga volta ja que els carrers que portaven directament a l'església estaven reservats als musulmans.Una missa a aquestes hores sumat a la llarga volta que havien de fer feia que la parròquia estigues casi sempre buida.
Un dia el vell sacerdot treien aigua del pou per rentar el Cáliz abans de missa, va tenir la mala sort que es trenques la corda de la galleda ,intentan recuperarla utilizant tot el que tenia a mà,va treure amb sorpresa uns cofres plens d'or.
Va pensar que tot aquell or el debien guardar els cristians abans de la invasió serraina per el que la seva inversió havia de ser en beneficie d'ells.Com la serva prioritat era omplir la parròquia amb feligresos, es va dirigir a l'Emir per buscar una solució i li va preguntar quan costaria comprar el carrer que anava des de la muralla fins l'església ,que era el cami més curt.
L'Emir va posar un preu inabastable i li va oferir omplir el carrer amb monedes d'or,no més així podría comprar-lo. Dies més tard, el vell sacerdot ayudat per uns quans feligresos van treure de l'església del Pi cofres plens de monedes d'or i van comensar a omplir el terra del carrer.
Quedaben pocs metres per la muralla i ja no quedaban més monedes.
En veure tants diners junts l'Emir no podia perde l'ocasió d'omplir les seves arcas,així que va regalar el terreny que els faltaba fins la muralla i allà van obrir una nova porta per la qual res més podien passar els cristians per no creuar-se amb els musulmans.
Més que una porta era una portechuela o portitxol.. o petritxol que va donar nom al carrer.
Al principi el carrer no tenia sortida i estava envoltat d'horts.
Va ser construit l'any 1465 travesant les finques del senyor Petritxol i comunicanse amb el carrer Portaferrisa per poder assistir a les misses més facilment, ja que l'altre costat comunica directament amb la plaça del Pi que es on es troba l'església.
Tot el carrer està ple de mosaics que expliquen situacions històriques d'aquet carrer. L'any 1959 es van eliminar les voreres convertint-se en el primers carrer peatonal de la ciutat.